EuroKolada
Diario deportivo de Alicante

Hércules CF SAD ¿Alea iacta est?

FRANCESC  ESTEVE. Abonat 499 del Hércules CF i coordinador de la Penya Negre Lloma

Fa més de 40 anys que vaig al futbol. També més de 40 que sóc soci de l’Hèrcules CF. També, el seu dia, vaig comprar accions tant a títol individual com col·lectiu. Són poques, molt poques, massa poques, les alegries que l’Hèrcules CF m’ha donat. L´última va camí de fer 7 anys… i sense saber, en eixe moment, que l’autogol de Descarga, potser, no va ser només qüestió de mala sort.

Vaig tindre la sort de viure, era un xiquet, la dècada dels 70′ quan l’Hèrcules, veritablement, era un equip consolidat en Primera. Huit temporades seguides, un 5é lloc que hui en dia obriria les portes d’Europa. Sempre he sentit parlar – en un to eufòric i, en certa manera, irresponsable – d’un Hèrcules de 1a que les dades s’encaboten a desmentir.

Els meus majors molt sovint parlaven de directives herculanes poc competents, molt per baix del nivell del club – molt més valorat fora que a Alacant – i de l’afició d’abans. Fins i tot criticaven la construcció de la grada del Mundial que va ser un desastre econòmic que va hipotecar la salut econòmica del club. Tots coincidirem, pense, que a hores d’ara comparar Rico Pérez amb els dirigents actuals seria tot un despropòsit.

Recentment van faltar Pepe Galindo i Manolo Maldonado, directius amb Rico Pérez. Testimonis de la millor època esportiva del club. Cap d’ells podria creure que un personatge que fa 3 anys era directiu de l’Elx ara seria “apoderat” (algú hauria d’explicar què vol dir aquet terme i quines són les seues funcions) i “home fort” de l’Hèrcules. Més incredulitat els produïria que, des de certs sectors de l’afició, es parlara de “gestión impecable” o “persona que suma más que resta”. Tot això referit a un inversionista/comissionista foraster que ve de la mà de qui ve.

La conversió del club en SAD, als anys 90, va ser un desastre. Sense incentivar el més mínim la venda d’accions entre els socis herculans, l’Hèrcules va caure en mans de Bahía. Un any en 1a, deutes, pèrdua de l’estadi, politització del club (una titella en mans del PP), la caiguda – per segona vegada en la història – a l’abisme de la 2aB. Des de Manolo Albarracín, ni rastre d’herculanisme en el dirigents posteriors fins al dia de hui.

Al desembre de 1999 arriba Ortiz. Díaz Alperi, l’alcalde d’aquella època, el col·loca en el club amb el vistiplau a contracor del president cartagener de la Generalitat. Tenia 5 mesos per davant per tal d’evitar el descens a 2aB, no ho va fer. Després de la primera temporada en 2aB, l’estiu del 2000 el club està a punt de desaparèixer. La retirada de denúncies a última hora ho van evitar. Ortiz i els seus, mentre, navegaven en un creuer per les illes gregues. Tan implicats estaven en la salvació del club que van registrar un nom en la Federació Valenciana per començar de nou en 2a regional. Quina implicació !!!

El balanç esportiu d’aquests 18 anys on el clan familiar – amb amigatxos  inclosos – ha fet i desfet en el club és, resumint, el següent: una temporada en 1a, huit en 2a i en van nou en 2aB. La construcció d’un camp d’entrenament que ja no es fa servir perquè, segons diuen, no es pot mantindre. Un futbol-base deixat de la mà de Déu – s’ha donat el cas d’equips que van arribar a jugar amb equipacions antigues d’anys diferents – i que, malgrat tot, ens han donat jugadors per al primer equip que s’han pogut vendre.

En el terreny econòmic: deutes de tot tipus i import. Tres concursos de creditors. Un crèdit de 18 milions d’euros (diners públics !!!) que ningú sap ben bé per a què s’han utilitzat, un estadi que no és nostre – malgrat la celebració fastuosa de la seua compra al maig del 2007 – i, ara, el risc de dissolució per un deute de 4.400.000€ amb Hisenda.

El balanç social: els socis ja no arriben ni a 5000. L’estadi és un cementiri. La llibertat d’expressió no es respecta. Policies, càmeres, multes, gairebé tot està prohibit. La imatge del club està permanentment vinculada a la corrupció per culpa del que mana sense “ser res” i el seu entorn.

Per concloure, possiblement podrem salvar aquest match ball però el partit el tenim perdut. Amb els actuals mandataris aquests recuperar l’herculanisme és impossible, amb altres serà molt complicat. Potser aquesta situació no es puga capgirar, són molts anys de descrèdit a tots els nivells.

Fa més de 20 anys ens van vendre la idea que les societat anònimes esportives serien la solució de molts clubs de futbol, per a nosaltres han estat letals.

You must be logged in to post a comment Login

¿Qué opinas?